Soc captiu dels somnis.
I amo dels meus desigs,
i de la meva sang.
Camino dins el cel dels meus anhels.
L’amor en mi encén la veu d’un ocell,
dins del cos, dins la pell,
i en els teus ulls hi fa vida.
-La Veu de les Pedres--«Vòmit de mots que brollen com llamps en la quietud, sender de llum entre els marges ombrívols, on l’ànima s’esbossa sense treva, i el diari esdevé riu incessant, que murmura, que clama, que mai no s’atura.» G. Péreulària
Vernaclitat o submissió Fins que no assumim la lluita vernaclista municipi a municipi, no hi haurà alliberament real. La dominació no començ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada