una saviesa nova
amb un alè salvatge...
-La Veu de les Pedres--«Vòmit de mots que brollen com llamps en la quietud, sender de llum entre els marges ombrívols, on l’ànima s’esbossa sense treva, i el diari esdevé riu incessant, que murmura, que clama, que mai no s’atura.» G. Péreulària
Vernaclitat o submissió Fins que no assumim la lluita vernaclista municipi a municipi, no hi haurà alliberament real. La dominació no començ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada