Parlem com ens dona la gana!

.--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

🗣️ Parlem com ens dona la gana: La llibertat lingüística en temps de turisme i imposició

En un món on tot sembla estar cada cop més globalitzat, hom esperaria també un augment de la diversitat, del respecte i de l’autenticitat. Però no. A Catalunya, encara hem de sentir que parlar català “molesta”, que hauríem de canviar de llengua per cortesia o per conveniència davant de visitants que, sovint, ni tan sols respecten les seves pròpies llengües originàries.

🧭 Una llengua pròpia, un país amb veu

El català és la llengua pròpia de Catalunya, reconeguda oficialment, viva culturalment, i essencial per a la nostra identitat. No és una afició ni un caprici. És el que som. I si no podem parlar català a Catalunya, on dimonis podem fer-ho? No parlarem menys la nostra llengua perquè algú ens observa amb desconcert, sinó que ho farem amb més fermesa.

🗿 Descolonització lingüística: més enllà del castellà

L’abandonament de llengües originàries en molts països d’Amèrica, reemplaçades pel castellà, no és un procés neutral. És resultat d’una colonització cultural que ha arrencat arrels profundes. Quan aquests visitants deixen enrere les seves llengües pròpies, no és Catalunya qui els obliga; és el llegat d’un imperi. Nosaltres no volem ser part d’això: volem que ells també recuperin les seves paraules, els seus sons, les seves arrels.

🤝 Respecte no és submissió

Quan algú viatja a un país, el respecte comença per escoltar, per adaptar-se, per comprendre. Canviar el català pel castellà per cortesia és una forma subtil de submissió. Per què hem de renunciar a la nostra llengua mentre els altres no ho fan? La reciprocitat és clau. La normalització de la nostra llengua no és una provocació; és pura existència.

✊ Parlar català com a acte de resistència

Parlar català és afirmar qui som enmig de pressions uniformitzadores. És resistir, és ser lliures. No és una lluita contra ningú, sinó una reafirmació davant els qui ens voldrien callats, dissimulats, cosmopolites sense accent. La descolonització comença per recuperar la veu: la pròpia, la genuïna.

🔚 Conclusió

Els catalans parlem com ens dona la gana. I no és arrogància, és dignitat. Rebutgem el colonialisme lingüístic i abracem l’autenticitat. No volem que deixin de parlar el castellà... volem que recuperin les seves llengües ancestrals i ens reconeguin a nosaltres per qui som. Au, cacau!

---