No morirem sols
Article d'opinió
Aquí tens una versió millorada, corregida i ampliada del teu text. He mantingut el to combatiu, emotiu i reflexiu, però l’he polit perquè guanyi força retòrica, cohesió i ritme. Si vols després podem fer una versió més breu o més poètica:
Hi ha qui es pensa que resistir amb una llengua petita és inútil. Que només som quatre gats tossuts, aferrats a un parlar que es perd, que anem a contracorrent i que el món global ja ha dictat sentència. Que la derrota és inevitable, que el silenci acabarà imposant-se.
Però no morirem sols. Altres pobles ens acompanyaran en aquesta travessa, potser molts més dels que imaginem. I potser —perquè sempre hi ha un potser que obre esquerdes a l’esperança— potser ens en sortirem. Potser encara no és massa tard.
Jo moriré. Però vull morir sabent que la meva llengua encara respira. Que algú la parla, la canta, la crida. Que no l’han acabat d’ofegar, que encara fa nosa als qui voldrien un món uniforme i fa vida entre els qui volen viure amb sentit. Que no és neutra, que no és folklòrica, que no és decorativa. Que és resistència. Que és esperança.
Pensa en Occitània. Una terra amb nom, amb història, amb cultura, amb poesia. Però amb la veu gairebé apagada. La llengua ha estat arraconada fins a fer-se invisible, només un eco a les valls. I tanmateix, encara hi ha qui la pronuncia amb orgull.
Pensa en Irlanda. L’irlandès sobreviu entre racons, escoles i símbols, com una flama protegida del vent. Ha deixat d’existir Irlanda com a nació per això? No. Hi ha una dignitat tossuda que persisteix, una voluntat de ser, malgrat tot.
I els islandesos? Són pocs. Mínims. Però tenen la seva llengua, la seva literatura, el seu estat. El seu orgull no depèn del nombre de parlants, sinó del valor que donen a la seva veu. No es mesura una nació en milions, sinó en consciència.
Perquè el problema no és ser pocs. El problema és renunciar. El problema és voler ser com “els altres”, oblidant qui som. El problema és avergonyir-se del que ens fa únics.
Nosaltres som una nació —i ser una nació vol dir existir, resistir, persistir. Vol dir no desaparèixer dins el soroll dels grans imperis ni deixar que ens apaguin la paraula.
Shakespeare preguntava:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada