💬 Article d’opinió: Pressió Vernaclista — Contra la invisibilització, la paraula.

 

💬 Article d’opinió: Pressió Vernaclista — Contra la invisibilització, la paraula.

En un país on la llengua pròpia s’ha convertit en excusa per a l’humiliació, parlar català no és cap rutina comunicativa. És una declaració. Una insubmissió. En temps d’ocupació simbòlica, fer servir el català és actuar contra l’ordre imposat. No hi ha neutralitat lingüística en un país on l’Estat fa de la diversitat una amenaça.

Hi ha qui, sense armes, perpetua el projecte imperial: hispanitzats de ment, desprogramats de les arrels. No són enemics, però sí còmplices. Han estat empassats per un relat colonial que els fa sentir que el català és folklòric, incòmode, prescindible. La seva alliberació només pot passar parlant català, reapropiant-se de la veu que els volien robada.

L’Acció Directa Vernaclista no pretén convence’ls — pretén fer-nos visibles. Si hi ha hagut una agressió lingüística, no cal callar: cal tornar-hi. Reunim 10 persones. Parlem-hi en català, una rere l’altra. Amb fermesa. Amb dignitat. No és venjança — és pressió vernaclista: ocupar amb llengua, no amb soroll. El català no s’imposa. Es planta.

La resposta a la glotofòbia no és l’eufemisme. És la presència. És la perseverança. És no demanar permís i no acceptar la tolerància com a límit. Parlem català no perquè ens deixin — sinó perquè som. Som llengua, som poble, som memòria viva.

📢 Cap més agressió glotòfoba sense resposta del poder cívic català.

Aquest combat no és una guerra, però sí una trinxera. La llengua no s’abandona — s’expandeix, s’estima, es defensa.

---