Gerard Péreulària
💬 Article d’opinió: Acció Directa Vernaclista —
En un país que ha vist com la seva llengua ha estat sistemàticament silenciada, l’Acció Directa Vernaclista no és cap acte de rebel·lia arbitrària. És una resposta digna i col·lectiva a una violència simbòlica: la glotofòbia. Quan algú és increpat, menyspreat o ignorat pel fet de parlar català, no estem davant d’un malentès, sinó d’un símptoma. Un símptoma que demana resposta contundent.
La proposta és simple però radical: si hi ha hagut una agressió lingüística, no cal callar — cal tornar-hi. Formar un grup de deu persones, ocupar l’espai on es va produir l’agressió, i parlar-hi en català. Un rere l’altre. Amb fermesa. Amb dignitat. Sense escarafalls, sense insults — només presència. Lingüística, emocional i simbòlica.
Aquesta estratègia no és venjança. És pressió vernaclista: reapropiació de l’espai públic des de la veu pròpia. No per expulsar, sinó per existir-hi. Una presència tan clara i persistent que faci impossible tornar a ignorar la llengua d’aquest país. Que la catalanitat deixi de ser percepció i torni a ser realitat.
No demanem permís. Exigim respecte. No volem tolerància: volem centralitat. No fugim dels conflictes: els encarem parlant. Perquè és en el xoc que es fa visible la injustícia. És en la perseverança que es manifesta la dignitat.
Aquest gest de resistència no és un fet aïllat. És una crida col·lectiva. Cap agressió glotòfoba sense resposta del poder cívic català. El català no és folklore ni decorat: és memòria viva, és poble, és acció.
Que tremoli el silenci.
Contra l'imperi, parla català!
Parlar català no és una concessió. És un dret, una responsabilitat, una afirmació col·lectiva. La llengua no es negocia: es planta, es viu, es defensa.
Sense llengua no hi ha cultura.
Sense cultura no hi ha poble.
Sense poble no hi ha llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada