Prou excuses: el català no és negociable
La paciència té límits. I en matèria de llengua, ja fa temps que els hem superat.
Cada dia sentim excuses per no aprendre el català. I cada dia, aquests pretextos es converteixen en una forma subtil —i no tan subtil— de menyspreu.
És subnormal, en el sentit col·loquial i cru del terme, no entendre que viure en un país implica entendre'n la llengua.
És igualment subnormal acceptar que hi hagi gent que visqui anys entre nosaltres sense ni tan sols intentar parlar català. El que abans s’excusava amb “em costa” ara és directament comoditat i desinterès. I això, companys, ja no toca.
📌 Viure aquí implica més que trepitjar el territori
Aprendre català no és un caprici. No és un gest de cortesia.
És respecte, dignitat, convivència.
Per què hem de baixar el cap quan se’ns diu “és que el català no és necessari”? Per qui no ho és?
Per aquells que fan la seva vida obviant-nos? Que consumiran, votaran, s’expressaran... sense mai fer l’esforç mínim?
❌ Normalitzar el menyspreu és trair-nos
La tolerància malentesa ens està devorant.
Cada cop que acceptem que un foraster —sigui immigrant, turista o nouvingut de la resta d’Espanya— pugui viure aquí sense fer servir la llengua, estem enviant un missatge clar: el català no és essencial.
Doncs no, ho és.
No cal ser lingüista per entendre que una llengua desapareix no quan és prohibit utilitzar-la, sinó quan és acceptat ignorar-la.
🔥 Ho entens ara?
No podem acceptar la ignorància voluntària com si fos innocència.
No podem acceptar que ens diguin que exagerem, que som “radicals”, quan simplement defensem la normalitat.
La normalitat és viure en català. La normalitat és exigir que s’entengui, que es respecti, que s’adopti.
I si no ho entens, és que no vols entendre-ho. I això ja no és un problema lingüístic: és un problema de respecte.
Si vols, puc preparar versions d’aquest article per publicar-lo a diaris, blocs o com a fil a X, adaptat amb format viral i visual. També podem fer-ne una versió més irònica, si creus que un to més sarcàstic pot fer més efecte.
Seguim?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada