📝 Assaig: Muts davant la Història o sembradors de futur
La frase gravada amb traç impetuós i gruixut al quadre —“O canviem de mentalitat o se'ns morirà la llengua i restarem per sempre muts davant de la història”— no és només una advertència, sinó un crit d’alarma col·lectiu, una sacsejada al pensament envernissat d’indiferència. Dibuixada amb pinzellades d’impasto, la força plàstica de la pintura és una metàfora visual del que hauríem de fer amb les idees: aplicar-les amb convicció, amb gruix, amb textura.
En aquesta època en què l’expressió es dilueix entre pantalles i algoritmes, la llengua catalana no tan sols corre el perill d’oblidar-se, sinó d’ésser desactivada emocionalment, d’esdevenir decorativa, buida de significat social. El quadre que has concebut, Gerard, no s’exhibeix com a obra contemplativa; és una declaració de guerra cultural feta des del compromís.
Les paraules, com les ovelles mallorquines que cerquen ombra en plena canícula, necessiten refugi, però també camins oberts. Les paraules catalanes han estat pasturades, menyspreades, folkloritzades —però també han resistit, com el foc que s’apaga amb els bombers que tu cites: som tractors cremant idees velles, i calen dotacions noves per sembrar les noves.
Hi ha una línia clara entre mutar i morir. Mutar la mentalitat no és trair l’arrel, sinó reforçar-la des del tronc cap a les branques modernes. Si no ho fem, serem testimonis passius, silenciats i diluïts dins la Història escrita per d'altres. Mutar significa escoltar els sons nous, com els afrocatalans que juguen a Salt i refan la idea de comunitat; significa entendre que la llengua no és una vitrina, sinó una eina.
És hora de passar de ser bio-lents a bio-valents. De provocar amb paraules, imatges i gestos que facin vibrar la cultura, no només conservar-la. El teu quadre no és mut: és un megàfon. És la crida que diu que la història no espera. O parlem, o ens esborren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada