MANIFEST MARXISTA‑PUJOLSIÀ
Forma, rigor
i conflicte. Virtut, claror i presència.
I. PRÒLEG: LA MATÈRIA COM A ORIGEN, LA PRESÈNCIA COM A DRET
La història és una arquitectura de forces que s’imposen i es resisteixen.
La vida humana es desplega dins d’aquestes estructures, buscant espai, respir, sentit.
Però cap transformació no és completa si no inclou també la manera com un poble es mira, es diu i es fa lloc.
II. TÈSIS SOBRE LA HISTÒRIA I LA MATÈRIA
1. La història és el moviment de les forces materials.
Les classes xoquen, les estructures es tensen, la vida es negocia en cada gest.
2. La cultura és una força productiva.
El llenguatge no és decoració: és infraestructura de consciència i convivència.
3. La identitat és memòria activa.
No és essència, sinó un espai compartit on un poble es reconeix i es projecta.
4. La ironia és una eina de lucidesa.
Desactiva el dogma, evita la solemnitat buida i retorna la dignitat a la paraula.
III. TÈSIS SOBRE LA LLUITA I LA CONVIVÈNCIA
5. La lluita de classes és el motor de la història.
Sense aquesta lectura, tot esdevé façana.
6. La convivència és arquitectura política.
És la manera com els cossos comparteixen espai sense anul·lar-se.
7. La revolució és doble: material i simbòlica.
Transforma les estructures i transforma la mirada.
Sense una, l’altra queda incompleta.
IV. TÈSIS SOBRE EL POBLE I LA CLAROR
8. Cap poble no és privilegiat, però tots poden convertir la seva experiència en força.
Això és agència col·lectiva.
9. La Ciència Catalana és una metodologia de pensament situat.
Pensar des d’un lloc concret per arribar a una universalitat que no humiliï.
10. L’humor és una forma de resistència.
Permet caminar pel món sense caure en la caricatura ni en la grandiloqüència.
V. PROGRAMA D’ACCIÓ
11. Transformar les estructures que generen explotació.
Sense això, no hi ha emancipació.
12. Democratitzar la cultura com a espai de presència.
Sense llenguatge compartit, no hi ha comunitat.
13. Instituir la ironia com a higiene política.
Sense humor, el poder es torna ídol.
Sense humor, la revolució es torna inquisició.
14. Construir convivències que no anul·lin l’alteritat.
Arquitectures que permetin respirar, no sotmetre.
15. Fer de la creativitat una forma de resistència.
No com a fugida, sinó com a manera de generar futur.
VI. EPÍLEG: LA PRESÈNCIA COM A CAMÍ
La matèria diu què és possible.
La mirada diu què és digne.
La lluita diu què és necessari.
Quan un poble entén la matèria amb rigor
i s’entén a si mateix amb claror, humor i confiança,
llavors —i només llavors—
pot caminar pel món sense demanar permís per existir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada