---

Multes de luxe i justícia de saldo

🗂️ :

#justícia, #multes, #ClasseSocial, #CríticaSocial, #SpamPoètic, 

Gerard Péreulària

📄

Vivim temps foscos, en què els pitjors han perdut la por i els millors, l’esperança. Però també vivim temps tarifats, on la llei esdevé catàleg, i la moral, decorat. En aquest paisatge, la multa no és càstig: és preu. I per als rics, pagar-la no és penitència, sinó privilegi.

Quan la sanció és assumible, no castiga: autoritza. És el tiquet d’entrada a la impunitat. Com qui aparca en zona prohibida sabent que la multa li surt més barata que el pàrquing. Com qui fa ostentació de la infracció, convertint-la en gest de poder.

La multa de 6.001 euros per fer servir Formentera com a plató il·legal no és una sanció, és un souvenir. Una xifra que per a molts seria un abisme, però que per a uns quants és només una línia en el pressupost del videoclip. La llei, en aquest cas, no protegeix l’espai ni la comunitat: només fa de decorat institucional.

La justícia, si vol ser justa, ha de ser proporcional. I això vol dir que no pot ser igual per a tothom si no ho és també en el pes que té per a cadascú. Una multa que enfonsa un autònom hauria de fer tremolar un milionari. Si no, no és justícia: és luxe.

Per això cal repensar el càstig. No com a venjança, sinó com a equilibri. No com a tarifa, sinó com a límit. Perquè si la llei només penalitza els qui no poden pagar-la, no és llei: és impost de classe.

---