Catalunya Lliure no és una utopia d’aïllament, sinó una proposta de sobirania digna, integradora i justa. Una crítica profunda a la subordinació cultural i institucional, i defensa una independència que enforteixi la convivència, no la fragmentació.
Catalunya Lliure: Dignitat, Integració
1. Independentisme i integració global
L’independentisme català contemporani no es fonamenta en el replegament, sinó en la voluntat de construir una sobirania oberta al món. Tal com es va debatre al simposi internacional organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana el 2025, la independència no és una ruptura amb la globalitat, sinó una aposta per una relació entre iguals Assemblea Nacional Catalana. Catalunya vol ser un actor que coopera, no un subjecte subordinat.
Aquesta visió contrasta amb actituds que, des de dins, rebutgen integrar-se a la realitat catalana: menyspreu per la llengua, desconnexió amb la cultura, indiferència institucional. El veritable separatisme no és el que vol la independència, sinó el que nega la identitat del país on viu.
2. Dignitat, llibertat i justícia
Aquests tres valors són el cor del projecte sobiranista. La dignitat implica reconèixer la identitat catalana com a legítima i no subordinada. La llibertat és el dret a decidir el propi futur, sense tuteles ni imposicions. La justícia exigeix un sistema que garanteixi igualtat real, no només formal.
Aquests principis són universals, però en el context català prenen una dimensió concreta: defensar el català com a llengua de cohesió, garantir l’accés equitatiu als drets, i construir institucions que reflecteixin la pluralitat del país.
3. #VolemFuncionarisCatalans
Aquesta demanda no és una exclusió per origen, sinó una exigència de competència cultural i lingüística. El que es reclama és que els funcionaris públics coneguin, respectin i utilitzin la llengua catalana, i que entenguin les especificitats socials del territori.
Segons dades del Departament de Justícia, encara hi ha àmbits on el català és residual en l’atenció pública, especialment en la judicatura i en cossos de seguretat. Això genera desconnexió i desconfiança. Garantir funcionaris arrelats no vol dir discriminar, sinó formar i seleccionar amb criteris de servei públic real.
4. Context i debat actual
El debat sobre la catalanització de l’administració és antic, però avui torna amb força. Diversos informes del Síndic de Greuges han alertat sobre la manca de competència lingüística en sectors clau. La ciutadania reclama una administració que no només funcioni, sinó que entengui i respecti la realitat catalana.
La proposta no és excloure, sinó exigir formació, compromís i arrelament. Això pot incloure cursos obligatoris de llengua i cultura catalana, requisits lingüístics en oposicions, i protocols d’atenció que prioritzin el català com a llengua vehicular.
5. Perspectiva crítica
És essencial que aquesta reivindicació no esdevingui un discurs excloent. Catalunya és plural, i molts catalans han arribat d’altres llocs. El que es demana és que tothom que vulgui formar part del servei públic ho faci des del respecte i la integració. La identitat no és una frontera, sinó una arrel compartida.
Conclusió
Catalunya Lliure és una proposta de sobirania que no vol aixecar murs, sinó construir ponts des de la dignitat. La demanda de #VolemFuncionarisCatalans és una expressió d’aquesta voluntat: una administració que parli la llengua del poble, que entengui la seva història, i que serveixi amb justícia i respecte. En un món globalitzat, la identitat no és un obstacle, sinó una força. I la llibertat, quan s’arrela en la dignitat, és sempre integradora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada