Els hispanitzats i les llengües minoritzades: un assaig sociolingüístic

Els hispanitzats i les llengües minoritzades: un assaig sociolingüístic:

---

Introducció:

En ple segle XXI, la convivència entre llengües majoritàries i llengües minoritzades suposa tant un gran valor cultural com un repte social. A Catalunya, l’arribada de comunitats procedents d’estats hispanoamericans —els anomenats hispanitzats— ha generat noves dinàmiques de contacte lingüístic i tensions vinculades a la glotofòbia. Aquest assaig explora com aquestes tensions afecten l’ús del català, el benestar dels parlants autòctons i quines estratègies podem impulsar per enfortir la diversitat lingüística sense caure en la resignació ni en la confrontació estèril.

---

1. La glotofòbia importada

Quan arriben a Catalunya, molts parlants de l’espanyol reprodueixen actituds negatives envers les llengües minoritzades del seu país d’origen. Aquesta glotofòbia es manifesta principalment en:

• Comentaris despectius: valoracions sobre la "inutilitat" o la "simplificació" del català.

• Resistència a l’aprenentatge: negativa a intercanviar-se en català en contextos habituals (serveis, botigues, espais comunitaris).

• Transmissió familiar interrompuda: progenitors que no transmeten el català per experiències passades de marginació o per considerar el castellà superior.

Aquestes actituds s’arrelen en sistemes educatius zonals on l’espanyol havia estat presentat com a llengua de progrés i prestigi, establint una jerarquia lingüística que dificulta la normalització del català (Barberà & Muñoz, 2019).

---

2. Impacte en els parlants de català

La glotofòbia importada provoca efectes concrets en els parlants autòctons:

1. Estrès comunicatiu: cada acte de parla en català pot desencadenar dubtes sobre l’acollida social, portant a canviar automàticament al castellà per evitar conflictes (Observatori de la Llengua Catalana, 2020).

2. Pèrdua de confiança: la percepció d’inseguretat condueix a qüestionar la competència pròpia en la llengua materna.

3. Insensibilització cultural: la reducció de l’espai públic en català empetiteix el capital simbòlic associat a la llengua (Jiménez & Puig, 2021).

Aquests malestars combinen factors sociològics (dinàmiques de grup, pressió social) i psicològics (autoestima, identitat), exigint una intervenció coordinada més enllà de simples proclames.

---

3. Immigració i l’espai digital

La revolució digital ofereix amenaçes i oportunitats per al català:

• Invisibilitat a les plataformes globals: el català només apareix en un 4 % dels sistemes de cerca i interfícies d’usuari, obligant a recórrer a llengües dominants per assegurar visibilitat (Digital Language Report, 2022).

• Xarxes de suport comunitari: grups virtuals, canals de traducció i wikis col·laboratives que impulsen l’ús actiu del català en línia.

• Bretxa mediàtica: la cobertura informativa en català representa menys del 10 % dels mitjans digitals disponibles a Catalunya.

Per contrarestar aquestes tendències, cal dissenyar projectes digitals locals amb abast global: plataformes de micropublicació, eines de traducció automàtica ajustada i recursos educatius interactius.

---

4. Construir comunitat

En temps d’individualisme, la llengua pot esdevenir un vincle social:

• Espais presencials i virtuals: clubs de lectura, tallers de traducció participativa o intercanvis lingüístics.

• Aprenentatge intermutu: programes de "tándem" entre parlants de català i d’espanyol amb rols i objectius definits.

• Cultura i empatia: difondre literatura, cinema i patrimoni catalans per generar complicitat i combatre estereotips.

Aquestes iniciatives redueixen la sensació de soledat i afavoreixen una identitat compartida basada en la tolerància i el respecte.

---

5. Estratègies a llarg termini

Les xarxes socials tendeixen a la immediatesa, però el canvi cultural requereix:

• Debat moderat: espais on es prioritzin els arguments amb evidències i escolta activa.

• Temps per a la reflexió: continguts d’anàlisi profunda recolzats per dades i exemples comparats.

• Persistència: campanyes sostenides que formin hàbits i transformin actituds.

Aquest enfocament pavimenta el camí per a un reconeixement social real del multilingüisme.

---

6. Models comparats i lliçons històriques

Europa mostra diferents trajectòries:

• Transició del llatí a les vernacles: rivalitat culta vs. parlada comuna.

• Construcció de llengües nacionals: ús del poder polític per imposar varietats centrals.

• Revitalitzacions exitoses: euskera, gal·lès, occità—amb programes educatius i suport institucional.

En contraposició, moltes excolònies hispanoamericanes van prioritzar el castellà en detriment de llengües indígenes, generant polítiques monolingües que ara importem sense crítica.

---

7. Evitar la "criollització"

Per preservar la singularitat cultural i lingüística, proposem tres nivells d’actuació:

1. Polítiques públiques inclusives: garantint el català com a llengua d’ús ordinari i valoritzant altres llengües en igualtat de condicions.

2. Formació continuada: programes d’immersió lingüística i cursos adaptats a totes les edats i procedències.

3. Projectes artístics i interculturals: festivals, exposicions i sèries audiovisuals en català amb veus diverses.

Aquestes mesures promouen una convivència real sense homogeneïtzar la pluralitat.

---

Conclusions

La convivència amb els hispanitzats i altres immigrants és un desafiament social, lingüístic i psicològic. No es tracta només de defensar el català, sinó d’enfortir-lo mitjançant:

• Vincles sòlids entre parlants autòctons i nouvinguts.

• Eines de reflexió, formació i accés atractives.

• Respecte a la diversitat interna i reconeixement de la llengua com a arrel identitària.

Així, Catalunya pot convertir la seva pluralitat en una avantatge competitiva i cultural.

---

Resum executiu

En aquest assaig s’analitzen les tensions lingüístiques sorgides de la convivència amb comunitats hispanitzades a Catalunya. Identifiquem la glotofòbia importada, els seus impactes en l’estrès i la identitat dels parlants de català, i les dinàmiques digitals que releguen la nostra llengua. Proposem mesures concretes:

1. Polítiques públiques inclusives que garanteixin l’ús del català i la visibilitat de totes les veus lingüístiques.

2. Eines digitals locals i projectes educatius innovadors per contrarestar la invisibilitat global.

3. Espais de trobada i programes d’intercanvi per teixir una comunitat plurilingüe cohesionada.

4. Debat profund i perseverant per canviar actituds a llarg termini.

Per al futur, cal explorar la diàspora catalana com a pont cultural, l’ús de la IA en traducció i comissions internacionals de multilingüisme.

---

Referències bibliogràfiques i dades empíriques

• Barberà, O. & Muñoz, J. (2019). Jerarquies lingüístiques i percepcions de prestigi a Catalunya. Revista de Sociolingüística, 15(2), 45–67.

• Observatori de la Llengua Catalana (2020). Informe sobre l’ús del català en contextos informals. Generalitat de Catalunya.

• Jiménez, P. & Puig, R. (2021). "Visibilitat i poder simbòlic de les llengües minoritzades", Quaderns de Filologia, 26(3), 123–141.

• Digital Language Report (2022). Estadístiques d’ús de llengües en plataformes digitals. UNESCO.

• ISTAT (2011). Cens lingüístic italià i ús de les llengües regionals. Instituto Nazionale di Statistica.

• UNESCO (2010). Atlas of the World’s Languages in Danger.

Dades destacades:

• El català representa el 20 % de l’ús lingüístic a l’àmbit privat i només el 10 % en mitjans digitals a Catalunya (OLC, 2020).

• El 80 % de la població italiana utilitzava només llengua regional fins a mitjans del segle XX (ISTAT, 2011).

• El 4 % de les interfícies d’usuari globals inclouen català com a opció nativa (Digital Language Report, 2022).

GP.