**Nacionalitzar la societat, socialitzar la nació: Sobirania i justícia col·lectiva**  

Nacionalitzar la societat consisteix a construir un marc polític propi amb institucions i drets que reflecteixin la sobirania col·lectiva, com proposava Rousseau amb el contracte social o Anderson amb les narratives de la nació. Socialitzar la nació significa democratitzar aquest marc per garantir que sigui inclusiu i equitatiu, evitant el domini de les elits, com defensaven Marx, Fanon o Habermas. Des d’Aristòtil, que veia la *polis* com un espai per a la participació ciutadana, fins a Laclau, amb la seva hegemonia populista, el pensament polític ens ensenya que sense nacionalització hi ha fragmentació, i sense socialització, opressió. Només amb ambdós processos —sobirania i equitat— la nació pot ser lliure i veritablement popular.

---