-----------------------------------------------------------------------------------
Evolució i transformació del significat
Assaig: La Vida Dinàmica de les Paraules
Introducció
La llengua no és un museu de paraules embotellades; és un corrent viu que flueix entre sentiments, usos i contextos canviants. El signe lingüístic —la paraula— transita constantment, prenent noves tonalitats i matisos que enriqueixen el nostre món. Per desxifrar com i per què aquest procés existeix, cal recórrer dos àmbits complementaris: la semiòtica, que estudia els signes en tots els seus formats, i la semàntica, que s’endinsa en el significat de les paraules dins d’un sistema concret.
Semiòtica i semàntica: dos cares d’una mateixa moneda
-
Semiòtica: examina els signes —paraules, imatges, gestos— com a elements d’un sistema social o cultural. Revela els codis ocults que permeten que una simple combinació de lletres esdevinguin vehicle de pensaments i emocions compartides.
-
Semàntica: s’aferra a la fina textura del significat intern de cada mot i de les seves aliances formals en frases. Estudia com una paraula adopta sentit en un llenguatge determinat i com evoluciona quan hi apareixen neologismes, polisèmies o trasllats metafòrics.
Aquest diàleg entre semiòtica i semàntica ens facilita entendre la vida i la transformació dels vocabularis.
L’evolució del lèxic: un organisme en perpètua metamorfosi
El nostre lèxic funciona com un ésser orgànic, capaç de créixer, ramificar-se i, de vegades, perdre branques:
-
Polisèmia
Una mateixa forma lèxica pot assumir diversos significats segons el context:-
Ratolí designa un rosegador i, en paral·lel, un dispositiu informàtic.
-
Pantalla pot ser el pany visual d’un cinema, un monitor o la façana d’una façana digital.
-
-
Neologia
La societat tecnològica i cultural genera termes nous per descriure experiències inèdites: selfi, hashtag, streaming. -
Metàfora i trasllat semàntic
Allò que en el seu origen és figurat —navegar en un vaixell— s’endinsa amb força en el món digital: navegar per Internet.
L’aparent “aberració” lèxica no és una tara, sinó la prova del dinamisme que manté la llengua viva i capacitada per acollir noves realitats.
Matís i precisió: la necessitat de reinventar-se
Quan les paraules incorporen nous sentits, responen a necessitats concretes de comunicació:
-
Especialització tècnica: el núvol ja no és només vapor d’aigua, sinó l’espai de dades de la nostra vida digital.
-
Transformacions socioculturals: viral descriu junts fenòmens d’internet i, sovint, es projecta en la propagació d’idees o esdeveniments.
-
Estil i creativitat: certs mots neixen per crear efectes literaris o per dinamitzar la parla quotidiana.
Sense aquesta capacitat d’adaptació semàntica, la llengua es quedaria empetitida, rere el vell repertori de recursos insuficients per a les complexitats modernes.
Conclusions i perspectives
La semiòtica i la semàntica ens desvetllen el mecanisme pel qual els signes es nodreixen i muten. El lèxic no és un catàleg tancat, sinó un univers reconfigurable mitjançant polisèmia, neologia i trasllats metafòrics. Les “bretolades” lèxiques —les innovacions que a vegades repel·lim— demostren, ben al contrari, la vitalitat i la capacitat reflexiva d’una llengua que es reinventa.
Més enllà de percebre aquests fenòmens com a simples canvis, cal valorar-los com a motor de creativitat i com a ponts que connecten generacions, disciplines i comunitats. Reconèixer i participar en l’evolució lèxica és assumir el poder de modelar el nostre univers comunicatiu: fem de cada paraula un instrument per explorar el pensament i enriquir la cultura.
Síntesi final
La llengua és un ésser viu que, gràcies a la interacció entre semiòtica i semàntica, evoluciona constantment. El lèxic s’enriqueix amb polisèmia, neologia i trasllats metafòrics, responent a innovacions tècniques, transformacions socials i necessitats expressives. Allò que percebem com a “aberració” és, en realitat, la prova de la salut d’una llengua capaç d’adaptar-se i de créixer. Entendre aquest procés ens convida a participar activament en la construcció del nostre paisatge comunicatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada