Límits Invisibles del tot incomprensibles.

Diari: Límits invisibles i incomprensibles

Avui he estat reflexionant sobre aquells límits que, tot i no ser tangibles, trenca la totalitat de les meves virtuts, convertint-les en bondats incompletes. No és la manca de reconeixement dels altres el que em fa sentir buit, sinó la incapacitat de reconèixer-me i estimar-me per complet.

Cada cop, en el meu esforç desesperat per desafiar aquests límits, em fustigo i castigo. És com si em llancés contra una barrera invisible que sempre deixa marques i dolor en el meu interior. Aquest contacte amb la meva pròpia limitació em desperta un clamor urgent, un "SOS! Amplia" —un crit que demana expandir els horitzons del meu ésser, veure més enllà dels murs imposats tant pel món com per mi mateix.

En aquest procés d'autodescobriment, m'adono que la meva incompletesa no és només un reflex de les meves batalles amb factors externs, sinó també d'un conflicte intern. Em manca la claredat per entendre'm com realment soc, i en aquesta recerca, cada cicatriu em recorda la necessitat de transformar el dolor en creixement. Cada marca és, alhora, una prova que he lluitat i que encara hi ha espai per ampliar, per reconèixer tot el que puc arribar a ser.

Aquest anhel de fer-me un reconeixement ampli, desbordant qualsevol limitació, és un camí dolorós però necessari. És un viatge cap a la integració del meu jo, per a què les meves virtuts no queden mai més reduïdes a bondats incompletes. Potser, si aconsegueixo acceptar i abraçar aquests límits com a punts de partida per al creixement, podré transformar-los en instruments que m'ajuden a navegar cap a una real expansió interior.

En acabar aquest dia, el "SOS! Amplia" segueix ressonant dins meu: un crit de transformació, una invitació a trencar amb el vel de la meva pròpia autolimitació.  

 

Reflexió: 

Mentre camino per aquesta via de descoberta personal, potser també és oportú explorar quins factors externs han reforçat aquests límits invisibles. Quines experiències del passat han deixat empremtes irreversibles? Això podria oferir-me pistes sobre com redissenyar la meva relació amb mi mateix i amb el món. La recerca de l'autoconeixement, tot i ser plena de dolor, té el seu propi valor transformador, convidant-me a ampliar, dia rere dia, el meu camp d'acció i d'amor propi.